El passat, el present i el futur del SEO

- Per: Lídia Florensa
- Data:06/08/2016
Ara que estic de semi-vacances, és un bon moment per girar el cap i mirar una mica enrere. Diuen que per entendre el present s’ha de conèixer el passat. Avui us parlaré de com funcionava el SEO fa uns anys, de com funciona ara i el que ens espera el pròxim 2017 i més enllà.
Que el SEO ha mort ja fa molts anys que ho sentim, però no és veritat. L’única cosa que ha mort són algunes tècniques i estratègies per aconseguir arribar al “Top 10 de Google”. Però el SEO, que està molt relacionat amb la publicitat i el màrqueting on-line, està viu des que va aparèixer el primer cercador. Internet tampoc fa pinta de morir i cada cop hi ha més gent connectada.
Així que no! El SEO no ha mort ni s’està morint. I si ho fa… ELS SEO’S MORIREM MATANT!
Nah! És broma. Només us vull posar en situació perquè si continueu llegint hi trobareu gàngsters, trets i una mica sang. Així què? Comencem?
Don’t call me Scarface (2006-2012)
El SEO fa un bon grapat d’anys que existeix, malauradament jo no hi sóc des del principi. Vaig començar a llegir sobre el tema per allà el 2006 i em vaig posar els guants de mecànic el 2007. Dic guants de mecànic perquè en aquella època el SEO era tècnica pura. Consistia a farcir el codi de les pàgines web amb paraules clau. En el fons, el que fèiem era manipular els resultats de Google i tot el de més “ens importava una merda”. Recordo que omplíem els peus de les webs amb parrafades de paraules clau, separades per coma. Els títols eren horribles i fins i tot il·legibles, però funcionava. En aquella època, alguns de nosaltres posàvem les webs a la primera posició de Google en menys de 24 hores, a vegades tardàvem minuts! Ja sé que avui en dia això sembla ciència-ficció.
Us prometo que l’any 2007 era així. Els SEO’s, a banda dels guants, portàvem gavardines, barrets negres i fumàvem puros mentre escoltàvem a Frank Sinatra. El nostre rival era Google i el monstre estava bastant calmat. Era senzill, només necessitaves saber 4 cosetes i “ser una mica més puta que els altres”. Sí, en realitat allò era una màfia. Però érem mafiosos perquè funcionava, no ho érem per elecció. Així que… “Don’t call me Scarface”.
A finals del 2011, l’època daurada dels gàngsters va acabar, i ho va fer d’una manera bastant èpica. Google va treure un revòlver més gran que un elefant i va entaforar una bala al cap de tots els “Al Capone” que va trobar. Va ser bastant sanguinari: moltes webs (i quan dic moltes, vull dir moltíssimes) van ser penalitzades i van desaparèixer dels resultats. Les visites queien en picat i en molts casos arribaven a ser zero. Va ser el primer cop que es donava el SEO per mort. Però Google no va matar al SEO, Google només va matar alguns gàngsters del SEO. A mi no em va sorprendre, no em va sorprendre gens. Anàvem molt ben vestits però dúiem pistoles d’aigua.
Mentre els que quedàvem en peu esquivàvem bales, el SEO evolucionava a una cosa molt més interessant. Sabeu com vaig sobreviure jo? Perquè ho vaig veure a venir. Estic convençuda que una de les claus del SEO és l’anticipació. I per anticipar-te necessites 2 coses: intuïció i fer moltes proves. Això és el que fem els professionals del SEO: provar i analitzar.
Els fastigosos anys del SEO low cost (2012-2016)
Després del rebombori del 2012, molts de nosaltres vam penjar les gavardines, ens vam treure els guants de pell i vam deixar de fumar puros. Tot i que encara portem barret, ara podem triar el color: n’hi ha de blancs, de negres i de grisos. Si no entens la metàfora dels barrets, hauries de llegir més sobre com funciona el SEO aquí.
Google va fer neteja, va publicar guies de bones pràctiques i el sistema es va tornar més transparent. Els SEO’s vam deixar de ser uns mafiosos i la feina es va professionalitzar. També van aparèixer mil programes, blogs, plugins i eines d’optimització que et permetien “fer SEO en un sol click”. I amb això, també van sortir “professionals del SEO” de sota les pedres (això de professionals és una ironia). Aquests han sigut els anys del SEO Low Cost i del SEO-Estafa. Què vol dir això? Doncs que hi ha moltíssimes persones “expertes en SEO” venent serveis d’optimització per 4 duros. Ja us vaig explicar una vegada que el SEO no és barat i a més, és lent.
Un treball de posicionament web (a part de costar bastants diners) tarda entre 6 mesos i un any en donar resultats. I què passa quan li dius això en un client? Doncs que marxa corrents a l’alternativa low cost: ràpid i barat! Ja coneixem l’“Spanish style”, eh?… Què hi farem!
Deixeu-me fer-vos una pregunta. Si us dic que el SEO pot tardar entre mig any i un any en començar a donar resultats… quants anys d’experiència ha de tenir un SEO per haver tingut temps de provar un mínim de tàctiques i estratègies? El que em toca la moral és trobar-me tants “especialistes en SEO” que s’han llegit una guia cutre i ja es creuen Déu. Però si els preguntes quines webs han posicionat o quantes visites tenen… la resposta sol ser nefasta. Per tant, aquestes són les 2 preguntes que heu de fer abans de contractar a un SEO:
- Quines web has posicionat i per quines paraules clau?
- Quantes visites tens?
Com serà el SEO en el futur? (2017 i més enllà)
No sóc endevina però tinc força intuïció. Crec que el món del posicionament web es refinarà. Moltes empreses ja han provat l’opció low cost i han sigut penalitzades. Les que han tingut sort, simplement han llençat els diners. Per molts, el SEO low cost ja no és una opció, bàsicament perquè es una estafa. Crec que es comprensible que una feina laboriosa, que requereix moltes tècniques, anys d’experiència i que té uns resultats lucratius… No pot ser barata! El SEO low cost és una contradicció en si mateixa: “Bueno, bonito i barato” no existeix (ja us vaig parlar d’això en l’article anterior).
Els bons professionals escassegen i a més van buscats. El SEO està deixant de ser el que era, està evolucionant en una ciència (o art o tècnica) bastant més complexa.
Em posaré d’exemple. Ja fa uns mesos que no em preocupa “aconseguir la primera posició per X paraula clau”. Tampoc recordo l’última vegada que vaig mirar densitats de keywords i el Page Rank m’importa un pito. Avui en dia em dedico a fer més coses que “posar una web a dalt de tot del Google”. Actualment m’obsessiona el màrqueting de continguts, m’estic tornant boja buscant un copywriter, cada dia em barallo amb el CTR i el CRO (ràting de clicks i conversions), he de fer que les webs carreguin més ràpid i passar-les a models responsive tot millorant l’UX (experiència d’usuari). Ostres! També he creat la meva primera pàgina AMP (auguro que això ho veurem en acció el pròxim 2017) [EDITO: funciona de maravella!]
M’he adonat que per fer bé la meva feina necessito ampliar coneixements pràctics en moltes i variades disciplines (algunes més tendres que el mateix SEO). A banda d’optimitzar una pàgina pels motors de cerca, he d’analitzar i millorar l’experiència d’usuari així com optimitzar el contingut a través de diferents plataformes i dispositius per arribar a la millor audiència possible. I després, per si no n’hi ha prou, necessito convertir el màxim de visitants en clients. Per acoseguir tot això necessito fer molt més que aplicar 3 o 4 tècniques de SEO en una web. Per tant, crec que en el futur haurem d’inventar un altre nom que ens defineixi o bé haurem d’actualitzar la definició.
Però el que em preocupa no és el nom o la definició, el que em preocupa és la visió que hi ha en aquest país del SEO. I no em preocupa de forma personal. Tampoc m’importa si algun il·luminat del SEO low cost em roba els clients, sé que els resultats que li podrà oferir són nuls. De fet, el 95% dels meus ingressos vénen de fora d’Espanya i les coses em van bé. El que em preocupa és la situació en general, perquè això significa que les empreses d’aquest país no estan apostant o invertint a on toca. Em refereixo a Internet, al màrqueting de continguts i en última instància en el SEO. Em preocupa perquè Espanya té un peu que penja del precipici i la cama que l’aguanta, comença a flaquejar.
En conclusió, crec que al SEO i els que ens dediquem al SEO, ens espera un futur interessant i divertit. El que no tinc tant clar, és si serà a dins d’aquestes “fronteres”.